No sé si a mi em pertoca poder fer una valoració del què ha passat en
aquestes eleccions, doncs ni estic en cap partit polític, ni sóc la més entesa
en el tema com per poder opinar. Però estem en un país lliure, o almenys això
diuen, i per tant, em prendré la llibertat de posar per escrit, amb tota la
meva humilitat, algunes de les coses que em passen pel cap aquests dies, quan
llegeixo la multitud d’articles d’opinió sobre les eleccions del 9 de març.
Crec que en aquestes eleccions el que ha quedat demostrat és que la
societat, en la seva gran majoria, accepta el sistema capitalista, està còmoda
amb “l’estat del benestar” a l’estil espanyol, i per tant, ja li va bé seguir
vivint en aquest tipus de societat, que té com a prioritats la recerca de la
felicitat individual, la competitivitat, el consumisme desenfrenat, el
creixement econòmic, etc. Per tant, podem dir que davant aquest sistema que fa
que la gent pensi cada vegada més només en ella mateixa, és difícil poder
construir un projecte col·lectiu d’esquerres, veritablement alternatiu al
capitalisme, i que pugui tenir pes a nivell polític.
A banda d’això, els partits polítics com IU-ICV-EUiA, que en principi
es presentaven com una alternativa al bipartidisme, no han sabut articular un
discurs, al llarg dels darrers vuit anys, que sigui veritablement alternatiu. Com
he llegit en alguns comentaris d’articles, la “sopa de lletres” només fa que
despistar, i des del meu punt de vista, el que ha fet aquesta coalició ha estat
només ser el fill rondinaire del PSOE, però no una veritable oposició amb
projecte polític alternatiu, clar, contundent i trencador. La gent ha vist,
penso jo, que votar IU-ICV-EUiA era el mateix que votar PSOE, i per tant, han
optat pel vot útil.
Tot el tema de la Llei electoral que és desfavorable a IU és cert, però
la reflexió i reestructuració s’ha de fer en clau interna, perquè amb la
mateixa llei es va arribar a 21 diputats (cert que el context era un altre, i
el PSOE estava totalment deslegitimat en aquell moment, però des del meu punt
de vista, no és una excusa).
Sobre la davallada estrepitosa d’ERC no m’atreveixo a dir gaire res,
però potser sí que la gent ha deixat de votar-los perquè veure’ls al govern no
ha agradat. Tot i que aquest mateix fet es pot considerar una de les raons de
la davallada també d’ICV-EUiA, que pacten governs tan sols per gestionar, quan
potser traurien més profit si es dediquessin a fer bones i veritables
oposicions. I ho dic tant per uns com per els altres.
Suposo que he repetit el mateix que diuen tots els altres articles. No
dic res de nou, ho sé, però potser fa falta que ho repetim vàries vegades perquè
els i les polítiques se n’adonin i reaccionin.
