La dreta continuarà governant a l’Estat francès. Això ja era un fet previsible i tothom ja s’imaginava que amb Sarkozy les polítiques antisocials anirien guanyant terreny, deixant de banda tot allò relacionat amb les polítiques de benestar inclusives i que busquin avançar vers la justícia social.
És cert que Sarkozy ha ficat al seu govern a persones provinents del món social i organitzacions, així com a persones d’altres nacionalitats no franceses, per tal de fer un govern “que reflecteixi la diversitat de l’Estat francès”. Quina hipocresia parlar de la “diversitat de l’Estat francès”, quan la seva política envers la immigració ha estat basada en l’assimilació, fent que tot ciutadà francès hagi de seguir els valors de La República, havent d’abandonar tot allò relacionat amb la seva cultura d’origen!
Sarkozy ja va anunciar en la campanya electoral que una de les seves prioritats seria regular la immigració, i ja s’hi ha posat a treballar amb l’objectiu principal de frenar la immigració per reagrupament familiar.
El Ministeri d’Immigració, Integració i reagrupament familiar ja ha començat a treballar en una llei que posarà una sèrie de condicions prèvies al reagrupament familiar. En primer lloc, les persones que demanin el reagrupament familiar hauran de demostrar que cobren un salari més elevat del que es demanava fins ara (les fonts consultades donen xifres entre 1.200 i 1.500 € mensuals); les persones que arribin a l’Estat francès hauran d’haver fet un curs de formació en el seu país d’origen de llengua francesa i de “valors de la República”; a més, els pares de les persones menors que arribin a l’Estat francès hauran de firmar un contracte en el que es comprometin a vetllar perquè el seu fill o filla conegui i actuï segons els valors de la República. Finalment, es donarà un incentiu de 5.000 euros a les famílies que vulguin retornar al seu país d’origen per tal de muntar un negoci.
Poques seran les famílies que puguin començar a fer els tràmits de reagrupament, doncs és sabut que les persones immigrades són, generalment, les que viuen en situacions laborals més precàries i que, per tant, difícilment podran arribar a justificar que guanyen 1.500 euros o més (ja que segons el nombre de persones a reagrupar s’exigirà cobrar un sou més elevat).
En segon lloc, les famílies privilegiades que passin “la primera prova”, hauran de justificar als seus familiars que han d’aprendre “uns nous valors”. Evidentment, la política d’assimilació de l’Estat francès no vol permetre que els i les nouvingudes mantinguin les seves cultures d’origen i que aquestes es puguin barrejar amb la cultura francesa per tal d’enriquir-la, tal i com s’hauria de poder veure en una veritable societat intercultural. Amb aquesta imposició d’aprendre nous valors es nega la cultura d’origen, s’obliga a les persones nouvingudes a esborrar els seus valors i la seva cultura, a deixar de ser el que eren per passar a ser “franceses de debò”. A més, per acabar d’assegurar-se que aquesta transformació de les persones nouvingudes es dóna veritablement, els pares hauran de firmar un contracte i, sobretot, l’hauran de complir, ja que, en cas contrari, els seus fills i filles seran enviats davant un jutge de menors.
L’Estat francès ja era prou racista amb les seves polítiques d’assimilació cultural, que impedien a les persones nouvingudes el poder viure en llibertat segons la seva cultura i a integrar-se lliurement en el nou estat d’acollida. Però, amb la nova llei, Sarkozy es retrata com una persona xenòfoba, doncs l’objectiu principal és evitar en la mesura del possible la immigració. I, la que no es pugui evitar, assegurar-se que pensa i actua segons els valors francesos. Tot això, segons com s’interpreti, pot anar en contra de la Declaració Universal dels Drets Humans, que diu entre altres coses que tota persona té dret a sortir del seu país i que tota persona té dret a la llibertat de pensament, consciència i religió, així com el dret bàsic de viure en família. Efectivament, amb la nova llei es posaran traves a les persones per sortir dels seus països i a fer efectius els reagrupaments familiars i, un cop a l’Estat francès, no podran pensar lliurement, sinó que hauran de pensar segons els valors de la República francesa.
[@more@]
